La darrera Hora del conte ha estat dedicada a una fruita molt present en el dia a dia de nens i nenes: la poma. Hem descobert que apareix en diversos contes; uns de tradicionals i d’altres de més actuals, però en tot cas, la poma sempre és vermella…
A la història de Kazuo Iwamura, La poma (Corimbo), publicat el 1979 al Japó, aquesta és l’únic toc de color del conte, on l’amor per la natura serà el valor essencial.
A La poma vermella de Feridun Oral (Joventut), reconegut com a Millor llibre il·lustrat de l’any el 2008, també és l’aliment desitjat per uns animals famolencs un dia de ple hivern en què esbrinaran que es necessiten.
Dues històries que contrasten amb el gran clàssic dels germans Grimm, La Blancaneu, que hem recordat a través de La Blancaneu (Edicions 62), on la poma és l’element que concentra tota la maldat. Aprofitem per a recomanar la recopilació de contes de Grimm, amb il·lustracions originals de 1900 i 1909 d’Arthur Rackham (Cuentos de Grimm, Joventut), que per molt que passi el temps segueixen fascinant.
A més a més, amb els alumnes de 2n de primària hem descobert Ser o no ser… una poma de Shinsuke Yoshitake (Libros del Zorro Rojo), un àlbum on pàgina rere pàgina s’obre un nou ventall de preguntes, d’hipòtesis i possibilitats, a partir, només, d’una poma vermella.
