De les històries de l’Hora del Conte, els nens i nenes de P5 n’han preparat un recull amb les activitats que han treballat després a classe. Ens ha fet molta il·lusió veure què han escrit i dibuixat basant-se en contes i àlbums que els hem explicat a cada sessió. Ens hem alegrat molt de veure els seus reculls plens d’històries i records de les bones estones que hem passat. Felicitats per aquests llibrets tan bonics!
La darrera setmana hem aprofitat per pujar a la biblioteca, amb els alumnes d’Infantil i Cicle inicial de Primària, a mirar i llegir àlbums, llibres de coneixements i llibres de ficció de diferents formats. Cada grup ha pogut gaudir d’una estona de lectura a la biblioteca, com fèiem cada curs quinzenalment, i que es resumeixen en imatges com aquestes.
Aquest dimecres els alumnes de 1r d’ESO s’han reunit a la biblioteca per escoltar una xerrada sobre sexualitat que els ha preparat la Cristina, professora de biologia de la casa. En el marc del treball de síntesi sobre l’adolescència, que estan realitzant al llarg de la setmana, els ha parlat de les característiques dels òrgans sexuals, les principals malalties de transmissió sexual i ha respost a un gran nombre de preguntes que li havien fet prèviament sobre els temes que més els preocupaven.
Divendres al matí vàrem celebrar el Club de lectura de la novel·la juvenil, Sweet Sixteen, d’Annelise Heurtier (Pagès editors). Després d’haver ajornat la trobada en dues ocasions, ens vàrem poder reunir amb un grup de lectors i lectores de secundària, de 1r a 4t d’ESO, per compartir i intercanviar punts de vista sobre la lectura. Va ser molt enriquidor i agradable poder-ne parlar amb calma i conèixer les diferents interpretacions dels fets que s’hi narren.
Agraïm des d’aquí a l’editorial haver-nos facilitat un vídeo on l’editora de la col·lecció els parlava del llibre i el contextualitzava.
Esperem poder celebrar més Clubs de lectura el curs vinent. Moltes gràcies a tots els participants.
Divendres ens va visitar Beatriz Pineda Sansone, escriptora, narradora de contes i àvia del Gerard, per explicar als nens i nenes de 2n de primària la història de la Malika, la más pequeña de la manada (Europa ediciones), el conte que acaba de publicar i que els parla d’amistat i solidaritat. Agraïm des d’aquí la seva visita encomanant el seu amor als llibres i a la literatura.
Divendres ens va visitar l’Àngela Marsal, exalumna i mestra durant molts anys de l’escola. La trobada va ser amb els nens i nenes de 1r de Primària per parlar de Carme Serrallonga i la història de l’escola, tema del seu darrer projecte del curs. Molt contents de retrobar-la i d’escoltar les anècdotes i aventures al llarg de tots els anys de dedicació a l’escola, des d’aquí, volem agrair-li haver compartit tants records amb tots ells.
A continuació, presentem una mostra del petit conte que han elaborat per apropar-se a la història de la nostra escola i a la figura de la Carme Serrallonga com a traductora, mestra i fundadora, i que finalitzarà amb la representació de l’obra de teatre; Nit de Sant Joan.
La guineu o guilla és un personatge ben popular a la literatura infantil que sempre ha representat l’astúcia o la traïció. Al llarg de la tradició, des de la faula d’Isop de La guineu i la cigonya, aquest personatge ha estat present en un munt de contes, dites i poemes. Per aquest motiu, a l’Hora del conte de la darrera setmana, vàrem escollir tres històries amb aquest personatge com a protagonista. A la primera, la faula d’El corb i la guilla, de La Fontaine (adaptada per M. Eulàlia Valeri) la guineu aconsegueix sortir-se’n amb la seva gràcies a l’engany i la insistència. A la segona història, La guineu i el peixater (La Galera), un conte popular adaptat per Jordi Vinyes (il·lustrat per Elisabet Escolà) aquest personatge també utilitza la seva astúcia per maquinar un pla, i gràcies a la persistència, aconseguir allò que tant desitja.
Per contrarestar, a la tercera història, L’Angelina surt a fer un tomb de Pat Hutchins (Kalandraka/Hipòtesi), la guineu no en surt tan ben parada, i tampoc n’és la protagonista, sinó una amenaça per una gallina que passeja tranquil·lament i no s’adona del perill. Aquesta és una història circular on pàgina rere pàgina es van descobrint les peripècies d’una guineu que no arriba a cruspir-se la gallina, tot i els nombrosos intents.
Per acabar, i a mode de recomanació, trobem la pel·lícula La malvada guineu ferotge de Benjamin Renner i Patrick Imbert, guardonada amb el Premi César al millor film d’animació 2018.
La darrera setmana a l’Hora del Conte vàrem conèixer històries de joguines. Monky de Dieter Schubert (Ekaré) explica la pèrdua, un dia de pluja, del peluix d’una nena i les aventures i desventures que patirà. A través d’imatges sense text, captiva per una seqüència narrativa de vinyetes i unes il·lustracions detallistes que narren a la perfecció les peripècies que viu de cau en cau i la casual i càlida retrobada final.
També vàrem trobar altres petits accidents que pateixen sovint les joguines de la mà de la coneguda autora de Sopa de carabassa, Helen Cooper, amb Històries de joguines (Joventut, 1999).
Després de la lectura d’aquests dos àlbums, tots volien explicar quina era la seva joguina preferida, què feien amb ella, com se sentien, i ho vàrem aprofitar per fer una mica de tertúlia.
Avui hem tingut la sort de retrobar-nos, un curs més, amb el cantautor Emiliano Valdeolivas, que ha ofert un concert als alumnes de 3r d’ESO amb poemes musicats de la literatura castellana.
Ha estat com sempre un plaer escoltar el repertori de la seva Cantología de la poesía española; un recorregut des de la lírica tradicional del segle XIII fins als poetes del segle XX, acompanyada del seu sentit de l’humor. Agraïm un any més a l’editorial Santillana haver fet possible la trobada.
A la sessió de l’Hora del conte de la darrera setmana vàrem descobrir dues històries crítiques amb situacions injustes. La primera, Ubú, de Jerôme Ruiller (Joventut), autor de Quatre cantonades de no res (Joventut), és una adaptació per a infants del clàssic d’Alfred Jarry, Ubú rei. Aquesta versió els parla del poder, els seus abusos i de l’actitud que adoptem respecte les injustícies. I en termes d’història, a través d’un homenatge final a la figura del narrador o del contaire, planteja la necessitat de preservar la memòria i fins i tot ens va permetre parlar amb els més grans, dels estats totalitaris.
A continuació, vàrem conèixer L’ànec pagès de Martin Waddell (Joventut), un àlbum amb una clara referència a la faula de George Orwell, La rebel·lió dels animals, on es produeix una situació d’injustícia i els personatges s’hi enfronten a mesura que van avançant les il·lustracions de Helen Oxenbury, il·lustradora també del reconegut àlbum, Anem a caçar un ós de Michael Rosen (Ekaré).
