De ‘Chamario’ ens hem centrat en el poema ‘La Bicicleta’ que també hem recitat a 1r i 2n de primària tot buscant les paraules amagades i parant atenció a la musicalitat i al ritme. Amb Cicle Mitjà, però, hem anat un pas més enllà per observar bé la il·lustració i entendre la coherència que guarda amb l’estructura del poema tot xerrant sobre la complexitat d’il·lustrar poesia, i de com les imatges poden ser només decoratives o oferir-nos una reinterpretació del text. També hem llegit ‘El Hipopótamo‘ (si feu click podreu escoltar-lo recitat per Tato Ruiz), on a través de la llengua es marca el compàs del ball “de mil quilos”.
A continuació hem passat a escoltar ‘Cajita de fósforos’ de María Elena Walsh del qual ja en vam parlar aquí (click) i a presentar ‘Monstruari Culinari‘, un llibre-poemari-joc on les parts d’un monstruós personatge i les estrofes dels poemes permeten més de 200.000 combinacions esbojarrades. Com no podia ser d’altra manera l’obra ha estat tot un èxit entre els infants, us en deixem el vídeo promocional perquè en pugueu veure el funcionament:
A partir de tot el que hem vist i llegit ens hem posat mans a l’obra! I cada classe ha elaborat el seu propi ‘Monstruari de versos‘. Cada infant ha treballat amb una plantilla on el full es dividia en quatre parts per una cara i, per l’altra, s’hi mostrava una silueta; de manera individual els nens i les nenes han inventat un personatge prenent de base la silueta i han escrit el seu poema dividit en estrofes. Finalment, hem pensat en un títol, hem fet l’enquadernació amb cartó i anelles i hem retallat les parts perquè puguin combinar-se infinitament. Aquests és el resultat d’un dels grups de 4t de primària:
Boca de síndria cabell de taronja i sense saber-ho al cap una poma.
Moltes emocions de tot tipus i de tots colors, rosa blau i groc.
Quan vas a una festa globos i vanderoles de pantalons, s’apropen.
A les sabates unes guirnaldes. De notes musicals, que són vora el mar.
Cap marró de xocolata, cabell blanc i comestible, espatlles rectes de vainilla.
Mans de tres sols dits, samarreta de maduixa, amb una cara somrient.
Pantalons amb gust de nabiu, blau fort com sempre, amb cors al voltant.
Sabates negres i llargues amb tacons negre i cordons molt ben cordats.
Ahir ens va visitar l’escriptor Josep Maria Ibarra, autor de la col·lecció detectivesca ‘La colla del segon soterrani’, per oferir als infants de 2n de primària un taller d’enigmes i il·lusions òptiques molt engrescador.
Per començar a escalfar la ment hem jugat a esbrinar un munt d’enigmes visuals que posaven a prova el nostre enginy i la nostra capacitat d’observar com a veritables investigadors buscant diferències i reconeixent intrusos entre dibuixos, lletres i números.
Quan ja estàvem ben exercitats, en Josep ens ha mostrat algunes meravelles de la natura al voltant del camuflatge. Aquesta part ens ha entusiasmat especialment descobrint com, a banda del camaleó, els mussols o els gripaus també poden quedar ben amagats en l’entorn, i que sovint la naturalesa és ben sorprenent si aguditzem la vista.
Continuant amb l’efecte sorpresa hem passat a descobrir cartells de pel·lícules i altres treballs de disseny gràfic que, tot jugant amb la figura-fons, aconsegueixen resultats realment increïbles, així com imatges amagades dins d’altres imatges o il·lustracions amb la capacitat de mutar segons si les mirem del revés, del dret o movent-nos de dreta a esquerra.
Tot plegat ens ha despertat les ganes de jugar i hem pogut gaudir d’una gimcana totalment personalitzada on, en petits grups i amb l’objectiu de seguir un circuit de pistes fins a trobar totes les petxines amagades, hem explorat tots els racons de la biblioteca, així com parat atenció al seu fons, seccions i organització i hem reconegut personatges emblemàtics com Sherlock Holmes, l’Astèrix o Harry Potter.
Per acabar, hem finalitzat la sessió amb la cirereta del pastís; unes mostres d’il·lusions òptiques extraordinàries a través de les pintures de Van Gogh.
Per si tot plegat fos poc, l’autor ens ha dedicat un dels seus títols que ja podem gaudir a la biblioteca!
Moltes gràcies, Josep Maria, per aquesta trobada tan divertida on els petits han gaudit d’allò més, i especialment per la dedicació i la implicació a adaptar la gimcana no només a l’edat dels participants, sinó també a les característiques de cada biblioteca escolar i als interessos dels grups en qüestió. Frisem per tornar-nos a trobar amb els tallers pensats per més grans amb codis secrets i altres instruments d’investigació que, ben segur, els al·lucinarà!
Gràcies també a l’AFA i al projecte de socialització de llibres que ens ha possibilitat dur a terme aquesta activitat tan emocionant!!
Avui les nenes i els nens d’I4 han pujat a la biblioteca a escoltar la història de la ‘Rínxols d’or i els tres ossets‘ però en una edició ben especial, amb fantàstiques il·lustracions d’Olivier Douzou (Kalandraka, 2022). L’artista depura els personatges fent servir números i altres signes matemàtics per representar-los, tot jugant amb la figura-fons i una gamma minimalista de colors plans. L’efecte visual, així com la traducció de Teresa Duran al català – amb un petit osset divertit i tendre, i sense cap modificació en la trama -, fan que sigui una de les versions actuals de contes populars en format àlbum que més ens agraden.
Ben inspirats per l’estil Douzou hem creat els nostres personatges combinant números i colors tot formant històries ben estrafolàries!
Mireu com han quedat!
Si voleu seguir indagant en l’univers de la Rínxols d’Or, us deixem les nostres edicions, versions i adaptacions preferides d’aquest conte i tres versions narrades, la de Gisela Llimona, Una mà de contes i la d’Ada Perellada:
I si el que us interessa és seguir l’interessantíssim treball de l’Olivier Douzou aquí algunes de les seves obres (per desgràcia només‘Lobo’ha estat traduït al castellà):
Unes bones il·lustracions no sempre són elaborades mitjançant dibuixos o pintures, al llarg del curs hem vist com a vegades també fan servir el collage, es creen a partir de maquetes o d’objectes i, fins i tot, poden formar-se a partir de seqüències fotogràfiques.
Amb aquesta idea, els infants de 1r i 2n de primària s’han aproximat al treball de Camilla Koffler, coneguda com a ‘Ylla‘, una de les primeres dones del món a dedicar-se a la fotografia documental d’animals. El més fabulós de tot és que, fa uns anys, Kalandraka va editar en català un dels llibres descatalogats durant molt de temps en què la fotògrafa teixia una història al voltant d’impressionants imatges en blanc i negre on dos cadells d’os juguen al mig del bosc i interactuen amb altres animals, es titula ‘Dos Ossets‘ i ens ha encantat.
DEUX_PETITS_OURS_INT_EXE.indd
La photographe autrichienne YLLA. (Photo by Ergy LANDAU/Gamma-Rapho via Getty Images)
En acabar de llegir i conversar sobre el llibre vam explorar les imatges d’una altra joia per desgràcia descatalogada: ‘Ciccì Coccò‘ del gran Bruno Munari amb les magnífiques fotografies d’Enzo Arnone que duu per títol un nonsense tradicional italià que es fa servir per sortejar – “Ambarabà Ciccì Coccò” – i es va publicar originalment l’any 1982. El llibre combina les fotografies amb breus epígrafs literaris en italià, francès i anglès. Vam aturar-nos en aquelles que ens cridaven més l’atenció, vam descriure el que veiem i imaginar el que podia estar passant.
La setmana següent, per parelles, els infants van escriure un petit conte a partir d’una de les fotografies d’Enzo Arnone repartides a l’atzar i les vam compartir en veu alta. Aquí un petit i divertit recull:
Un dia una nena estava passejant i es va trobar un cavall suelto pel carrer i el cavall va dir “no li diguis a ningú que parlo” però la nena es va espantar i va sortir corrents. Al següent dia es va trobar al cavall però la nena no venia sola, venia amb un policia i el policia va ficar el va ficar en una capsa plena de gel. I un any després el cavall estava congelat i el cavall el van posar en un carruatge i la nena va pujar al cavall. (Èlia i Pau)
Hi havia una vegada un nen que li agradava rentar els plats i un dia no tenia plats per rentar que volia rentar però no tenia plats per rentar i un dia la mare va menjar pizza i els nens estaven molt contents i van ser feliços. Fin. (Dani i Tristan)
El nen va menjar i quan va acabar de menjar va netejar els plats. Va menjar arròs amb tomàquet i croquetes i ho va netejar amb sabó però no ho va aconseguir perquè era màgic i al final ho va aconseguir, bien!!!
Hi havia una vegada dos nens al bosc i estaven jugant al bosc i van passar 1 hora per allà i hi havien moltes fulles i moltes branques. (Nico i Biel F.)
En un dia molt alegre van anar a jugar al bosc al Pit i Amagat i el nen es va quedar atrapat i la nena seguia corrents i la nena es va perdre i es va trobar un animal màgic que tenia banyes de bou i el mussol la va portar al planeta en el “Mundo de Mario” i no hi havia res de res. Fin. (Noa, Marc i Sofia)
La ranita Juana y el Pepito y de repente Juana a Pepito mordió. (Marx i Aleix)
Hi havia una vegada que va venir la meva cosina que van vindre a dinar i va arribar i vam anar a jugar i em va mossegar i em vaig convertir en un ratpenat i vaig començar a volar. Vaig volar i volar i volar i es va trobar un forat negre i vaig entrar i em vaig trobar el món de les xuxes i no m’esperava allò i en vaig menjar i em vaig tornar humà. (Laia i Jan B)
Un dia l’Àlex havia vist una cosa que li feia molta por i se n’havia anat corrents a la seva mare i llavors van anar i ho van veure: – AAAAh! Tens raó, Àlex, fa molta por! Llavors van sortir tots corrents. Fi. (Enzo i Rayan)
Era una nena que sempre estava contenta i va arribar el dia del seu aniversari i es va posar encara més contenta (Bet i Siena).
Un dia l’Ada se’n va de viatge amb cotxe. L’Ada estava molt contenta perquè era un cotxe NOU!!! Volia una foto, li van fer, perquè era un cotxe nou de 100 euros i es va caure a un forat AAAAAAH!!! (que havia fet ella mateixa), que li va donar superpoders! (Ainet i Jan)
Són uns nens que s’han quedat a dormir junts i han fet una festa i s’han disfressat de fantasmes. (Leo i Pau)
Una nit uns nens van entrar a una casa abandonada. Hi havia quatre fantasmes i un amb un globus a la mà. Es van treure les mantes i eren nens. – Compte!! És la casa de l’home del sac! Tots: – Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!!!!!!!!!!!!!! (Vera i Martí)
Hi havia una vegada dos germans al cotxe del fantasma pare i el volíen arrencar però no tenien la clau del cotxe i el cotxe estava ple de popo perquè no teníen bolquer i de popo de conill. Fi. (Laia i Nil R.)
Hi havia una vegada una noia i un noi que estaven en un cotxe i llavors el Tomàs, sense voler, va trepitjar i va arrencar el cotxe i llavors es van xocar contra una senyal de tràfic i doncs es va incendiar el cotxe i doncs van trucar als bombers i doncs els van rescatar. Fi. (Ília i Mateo)
Són dos germans que estaven jugant amb la carrossa i un nen es va caure i va plorar i el seu germà el va ajudar. (Anna i Lucía)
Un nen que es deia Arrivato estava passejant a la seva germana i es va caure al terra que hi havia un forat i se’n va al món de les xuxes i el seu germà es cau a l’infern per un altre túnel i li tiren un missil al cos i sobreviu. Fi. (Laia i Pere).
Hi havia una vegada un nen que vivia a una caseta que estava al costat del bosc i un dia li va dir: – Ves a buscar bolets! – D’acord, mare! El nen se’n va anar a buscar el que li havia dit i estava molt cansat i es va quedar adormit. Fi (Jana i Gerard)
Érase una vegada una nena que estava tot el dia dormint i quan es despertava roncava. Fin. (Clàudia i Nil S.)
‘Cajita de fósforos’ és una antologia de poemes sense rima per a nens i nenes seleccionats per l’escriptor i especialista LIJ Adolfo Córdova i il·lustrats per Juan Palomino que ens ha servit de punt de partida per parlar de què és la poesia i la metàfora amb els nens i nenes de 5è i 6è de primària, iniciant un treball poètic transversal i l’elaboració d’una secció específica de poesia infantil a la biblioteca.
En aquesta ocasió els dos grups han dut les seves caixetes de mistos, en les quals han guardat un o diversos objectes que fossin especials per ells i han escoltat el poema ‘En una cajita de fósforos’ de María Elena Walsh amb la representació simbòlica dels elements que hi descriu per poder fer més tangible el recurs de la metàfora.
EN UNA CAJITA DE FÓSFORS (María Elena Walsh)
En una cajita de fósforos se pueden guardar muchas cosas.
Un rayo de sol, por ejemplo (pero hay que encerrarlo muy rápido, si no, se lo come la sombra). Un poco de copo de nieve, quizá una moneda de luna, botones del traje del viento, y mucho, muchísimo mas.
Les voy a contar un secreto. En una cajita de fósforos yo tengo guardada un lágrima, y nadie, por suerte la ve. Es claro que ya no me sirve. Es cierto que está muy gastada.
Lo sé, pero qué voy a hacer, tirarla me da mucha lástima.
Tal vez las personas mayores no entiendan jamás de tesoros. Basura, dirán, cachivaches no sé por qué juntan todo esto. No importa, que ustedes y yo igual seguiremos guardando palitos, pelusas, botones, tachuelas, virutas de lápiz, caozos, tapitas, papeles, piolín, carreteles, trapitos, hilachas, cascotes y bichos.
En una cajita de fósforos se pueden guardar muchas cosas. Las cosas no tienen mamá.
Després, cadascú ha rebut un petit poema, alguns d’ells escrits per nens i nenes d’edats diferents i uns quants voluntaris els han recitat en veu alta. En haver-los escoltat, s’ha convidat als infants a buscar i portar a la biblioteca els poemes en català que més els agradin.
Però… com hem creat un poema col·lectiu? Senzill! Cada infant ha escrit la seva paraula preferida en un paper que representava un llumí (és a dir; les paraules ‘encenen’ el poema), hem barrejat totes les paraules i les hem repartit a l’atzar. A continuació cadascú ha inventat un vers amb la premissa que hi aparegués la paraula rebuda i l’objecte especial de dins la seva caixa, hem lligat tots els versos a un fil de llana, hem escollit un títol i hem exposat els poemes resultants a la biblioteca.
Avui els alumnes de 4t de primària han gaudit d’una hora de biblioteca molt especial; l’Elsa, una companya del grup, va voler preparar-se la sessió i no ha pogut ser més interessant!!!
Per començar a escalfar motors ens ha presentat dues endevinalles del seu llibre “Refranys, endevinalles i embarbussaments”, una d’elles deia així:
Vaig i vinc però no em moc de lloc.
Teniu idea de què pot ser? Una pista! La trobem a totes les cases!!
Després, ens ha llegit amb molt d’entusiasme un àlbum fantàstic “El libro sin dibujos” de B.J. Novak, un llibre que juga amb les paraules i els sons i ens ha arrancat més d’una rialla.
Amb l’ajuda de l’Elsa hem anat desgranant tot el que fa que aquesta obra sigui especial i hem arribat a les següents conclusions:
És un llibre que trenca amb les expectatives del lector o lectora, és a dir, que no és el que sembla.
Proposa un joc amb la persona que ho llegeix perquè l’“obliga” a dir coses absurdes. El text negre correspon a la veu de qui llegeix i les altres paraules són el que “diu” el llibre. Això ens ha semblat estrany però molt divertit.
Està ple de sons, jocs de paraules, rimes, paraules que no volen dir res, cantarelles…
Juga amb la tipografia, la mida i el color de les paraules.
Està pensat per compartir amb els altres, també es pot llegir per “dins” però és molt millor fer-ho en veu alta. A més a més la forma de les lletres ja et diu com l’has de llegir (el to, el volum, la intensitat…)
Les lletres funcionen gairebé com imatges.
Et fa venir ganes d’inventar paraules i fer el teu propi ‘llibre sense dibuixos’.
Cal llegir-lo moltes vegades per trobar-li l’entonació i que sigui fluid.
L’Elsa n’ha fet una gran lectura, i ens explica que és un llibre molt important per ella perquè la seva mare ja li llegia abans de néixer, quan estava a la seva panxa!
Per arrodonir la sessió també ens ha compartit un parell d’embarbussaments:
Paula para la taula para-la bé que el pare ja ve. Que la pari en Pere que a mi no em va bé!
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Moltes gràcies, Elsa!!!!!
* * *
Després del pati els infants d’I4 han pujat a la biblioteca per conéixer uns personatges molt especials… ni més ni menys que ‘Els esquelets divertits‘ del tàndem Janet i Allan Ahlberg. Una història molt i molt fosca en què hem ajudat al Gran Esquelet i al Petit Esquelet a reconstruir al Gos Esquelet i hem jugat amb els titelles que ens van fabricar alguns alumnes de 2n d’ESO.
Una història divertida, de colors brillants, i plena de repeticions sonores on la narració es barreja amb bafarades, onomatopeies i ensurts.
Sant Jordi és un dels dies més especials de l’any, una festa que ens convida a regalar literatura, flors i amor, i que ens fa gaudir de les llegendes i les històries amb aquells que estimem.
A l’escola és un dia carregat de tallers, on els més grans preparen actuacions i lectures pels més petits, parades de roses, un mercat d’intercanvi de llibres, poemes col·lectius i es celebra el lliurament de premis dels Jocs Florals!
Lliuraments de Premis:
Mercat d’intercanvi:
Poemes col·lectius:
A més a més, com cada any, celebrem aquesta data amb un lot de les novetats més interessants publicades els últims anys i alguns clàssics de la LIJ per totes les etapes educatives:
La Júlia de 1r de primària ens va portar un llibre molt especial que va imaginar, escriure i il·lustrar amb tota la seva família. Una història molt dolça, ens ha encantat! Compartim algunes de les seves pàgines i us animem molt a que us serveixi d’inspiració!
* * *
I unes quantes recomanacions abans de Sant Jordi:
‘Els migrants’ de Marcelo Simonetti i Maria Girón, edita Kalandraka. Àlbum il·lustrat a partir de 9 anys.
‘Un nen a la platja’ de Luciano Lozano, edita Akiara. Àlbum il·lustrat per a primers lectors.
‘El viatge de Shuna’ de Hayao Miyazaki, edita Salamandra Graphic. Còmic a partir d’11 anys.
‘Els cinc desastres’ de Beatrice Alemagna, edita A buen paso. Àlbum il·lustrat per als més petits.
L’última sessió de conversa literària amb els infants de 3r i 4t de primària ha estat sobre l’àlbum ‘A la vora’d’Alfredo Soderguit i Mariale Ariceta, una història que traça en paral·lel la vida de dues amigues que van creixent; els seus camins es bifurquen i les seves diferències s’accentuen fins que es tornen a trobar. Un llibre circular en el qual, si ens hi fixem prou, observem com influeixen les diferències socioeconòmiques en les oportunitats i el transcurs d’una vida.
En aquesta ocasió dos voluntaris de cada classe s’han encarregat de llegir-nos l’àlbum en veu alta i després ens hem aturat a analitzar cada imatge, trobant infinitat de detalls i interpretacions.
L’estructura de la història ens ha dut a conversar sobre els finals circulats, l’enquadrament de les il·lustracions i la seva composició (com és que hi ha il·lustracions que ocupen, a sang, tota una doble pàgina sense paraules? Com és que la majoria de les altres mantenen un format quadrat?) o l’efecte amb el qual el plec funciona com un mur que separa les dues vides. També hem buscat tots els significats a la paraula ‘vora‘ i hem parlat de com estan presents les diferències de classe entre nosaltres. Un llibre que ens ha agradat moltíssim i que ens ha sorprés per la quantitat de vegades que podem tornar a mirar i remirar les seves pàgines.
* * *
I a continuació algunes ENDEVINALLES PER A CICLE MITJÀ
A veure qui l’endevina:
Soc “mata” i no sóc planta, tinc as, i no sóc carta, i el pobre que no em té, ja us dic que no descansa.
Tinc un cap molt petitet, un sol peu que en punta acaba, el meu cos és llarg i prim; no m’endevines encare?
Mirat de dalt sembla una creu; del costat, unes ulleres; serveix per anar corrents… Si no et trenques les costelles.
De cap en tinc, de potes no, no sóc persona, bèstia tampoc, de moltes coses sóc guardador.
Em fan de fusta, fins de cartó, d’or i de plata de ferro i tot. Si un xic rumies sabràs qui sóc.
Des de fa uns mesos abans d’iniciar la lectura en veu alta els alumnes de primària juguem a les endevinalles. En una d’aquestes ocasions, amb els alumnes de 1r i 2n, va sorgir la següent:
Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca, camina sense peu.
La proposta ens va engrescar molt i vam dedicar diverses sessions a pensar què els volíem dir i a redactar-ne el text, parant atenció en tots els aspectes formals que ha de contemplar una carta (la data, el lloc, l’adreça, el remitent…), després, entre tots, vam escollir unes postals per dibuixar les nostres firmes.
Ja estem impacients per rebre resposta!
* * *
ALGUNES ENDEVINALLES PER A CICLE INICIAL
A veure qui l’endevina:
Què és el que t’ensenya sense parlar?
Té dents però no té boca, i si la fico i la trec, tot i sent muda i sense llengua, sempre em fa catric-catrec!
Sense peu s’aguanta dret, el fan beure sense set, no té flaire de cap classe i pel nas de tothom passa.
Aquell que amb mi puja Baixa amb mi després, ja que no sóc feta per a res més.
BIBLIOTECA CARME SERRALLONGA 